Per a enganxar a la nevera:

L'autocura no te a veure amb l'autocomplaença, sinó amb l'autopreservació. Audre Lorde.

 He volgut traduir un seguit de consells que, com el títol del post afirma, són per enganxar a la nevera, per a recordar cada dia de les nostres vides. Han estat publicats a les pàgines centrals del número 6 de la publicació feminista "La Madeja", dedicat a les cures. 

Aquests consells tan bàsics però al mateix temps preciosos poden ser molt valuosos per a l'autocura i, per tant, per a l'autopreservació. Crec que hem d'agrair al moviment feminista haver posat, d'un temps ençà, el tema de les cures al centre de l'agenda política dels moviments socials. 

Gaudiu-los i recordeu-los cada dia:

• Dir les coses que em cremen a l'estomac, no a la llengua.
  
  
• Començar el dia a poc a poc.
  
  
• Moure'm: el cor bategant, els músculs tensos, la suor... Sentir-me fort.
  
  
• Estirar, sentir que els músculs agarrotats es relaxen i ho agraeixen.
  
  
• Una bona menjada. 
  
  
• Petar a riure.
  
  
• Que el pla siga no tenir pla, que els desitjos fluïsquen, sense expectatives ni rellotges.
  
  
• Ajuntar-me amb amigues: les rialles, les complicitats, la xerrameca, l'amor.
  
  
• Res, deixar-me abraçar per l'aigua.
  
  
• Tota la soledat i un llibre. Per perdre'm, per trobar-me. 
  
  
• Allargar la tornada a casa en bici les nits d'estiu.
  
  
• Agafar-me les mans quan estic molt trist. Sostindre'm.
  
  
• Notar em el vapor de l'aigua calenta obri els porus de la meua pell.
  
  
• Hidratar-me. Recórrer de punta a punta el meu cos.
  
  
• Sentir que m'enfonse en llençols frescos. Amanyagar-me. 
  
  
• Gaudir de la pell d'altres. Parlar amb el cos, escoltar amb el cos.
  
  
• Ballar... i celebrar, despentinar-me, bategar amb els meus peus, mans i malucs. 
  
  
• Jugar. Recuperar eixe temps en el que res importa, excepte compartir. 
  
  
• A estones -dies- inclús mesos, no fer «res» i no demanar perdó. 
  
  
• Dormir. Dormir molt.
  
  
• Prendre'm temps per a pensar(-me), vora un te calent i una fulla en blanc.
  
  
• Estar asseguda al teu costat, en silenci. Escoltar el bosc, sentir-lo respirar.
  
  
• Viure on vull, a prop de les amigues, si pot ser. 
  
  
• Treballar en el que m'agrada (això no se si és autocura o un miracle).
  
  
• Abandonar-me als temps-sense-temps de la infantesa.
  
  
• Posar en l'agenda que em cite amb mi mateixa i no deixar-me plantada.