dimecres, 14 de juny del 2017

Estampes de Palma

A vegades costa saber si som a Palma o a Itàlia. Seran els colors o la llum, el verd de les finestres, les capelles populars al carrerons o el seu passat comercial. Serà la memòria genovesa o napolitana.



Mai no em sentiré foraster a Mallorca. Només cal visitar la llotja o simplement envoltar-la. Els merlets sobre els murs, les columnes salomòniques, els grans finestrals... No penses en València? En la nostra llotja de la seda? Aquest gòtic civil de gàrgoles desgastades pel salnitre.



Vora el baluard del puig de Sant Pere un jove seu a terra, a l'ombra d'uns pins. Té trets àrabs i mira amb una certa nostàlgia la forta grogor de les pedres, les velles runes plenes de sol i pols. Li pot recordar al seu país? A la destruïda Palmira?



A Palma, la ciutat més real es pot trobar als carrerons de darrere dels bars i restaurants, allà on, tot fent la cigarreta, els cambrers parlen de tot i de res, on xarren sobre la precarietat.