divendres, 11 d’abril del 2014

Algunes lluitadores de Vilanova i la Geltrú



Recuperar la memòria és un gest de justícia, sobretot quan es tracta de la memòria dels sectors més marginats per la història oficial. És per aquest motiu que he cregut adient dedicar unes paraules a algunes de les lluitadores vilanovines més destacades de principis del segle XX. 
Corregir el biaix androcèntric de la història hauria de ser una obligació per a nosaltres, al igual que recuperar els noms i cognoms d'eixes dones que van donar les primeres passes cap a l'emancipació de la dona. 

A continuació expose uns pocs noms i cognoms. Unes poques línies d'homenatge totalment insuficients per a unes dones que van viure i lluitar a Vilanova i la Geltrú. Són només alguns exemples de moltíssimes dones que han estat invisibles per a la Història però necessàries per a la societat.

La majoria de informació ha estat extreta de la web http://www.veuobrera.org/index10.htm i del llibre de V. Carbonell i Virella, A. Castells i Urgellès i J.M. Sabater i Navarro "Els carrers de Vilanova i la Geltrú".

  • Maria Calders Sanahuja: Va ser la primera dona regidora a Vilanova i la Geltrú, com a representant de la Unió de Rabassaires. Va ocupar el càrrec des del 2 de novembre de 1934 fins l'entrada de les tropes franquistes.

  • Encarnació Dulcet Martí (1877-1939): Tot i ser vilanovina va treballar com a teixidora a Sabadell, on va militar a Les tres classes del vapor i al 1913 va arribar a ser presidenta del Sindicat d'Obrers i Obreres de la Indústria Cotonera de Sabadell. Va implicar-se en la lluita de les dones obreres, participant activament al 1913 en la vaga impulsada per les obreres tèxtils per la regulació dels salaris i la jornada laboral de dones i infants, motiu pel qual va ser empresonada i va haver d'exiliar-se a França fins que va poder tornar l'any 1917. Al 1939 va haver de tornar a exiliar-se.

  • Rosa Dulcet Martí (1881-1968): Germana d'Encarnació, també va instal·lar-se a Sabadell, on va militar a Les tres classes del vapor i, després, a la CNT. Al 1912 va ser acomiadada de la feina per viure amb el seu company sense estar casats. Al igual que la seva germana, va participar de manera activa a les vagues de dones i va haver d'exiliar-se al 1917 i al 1936. Durant molts anys va col·laborar amb el periòdic vilanoví "El Sindicalista". Rosa també va implicar-se en el moviment feminista, participant al 1918 a diversos mítings no mixtes. Després de l'exili de 1936 va seguir implicada a la CNT, on va ser una de les cares femenines més emblemàtiques del sindicat, juntament a Federica Montseny i Llibertat Ródenas.

  • Adelaida López: Treballadora tèxtil de Vilanova i la Geltrú. A l'agost de 1912 va publicar a "El Sindicalista" un article titulat "A las mujeres!" amb la voluntat de "conquistar nuestro puesto ante la sociedad, que hoy y siempre nos ha despreciado y forma de nosotras míseras esclavas del hombre y víctimas del maldito convencionalismo." Entre altres coses, deia "¿Ha tratado por ventura esa sociedad de que formamos parte, y en la que solamente desempeñamos un papel secundario de elevarnos a la dignidad de compañeras del hombre? ¡Nunca! ¡Nunca!"
  • Teresa Mañe Miravent (1865 – 1939). Més coneguda pel pseudònim de Soledad Gustavo i com a mare de la coneguda sindicalista Federica Montseny, va ser una destacada pedagoga catalana. Malgrat que sempre s'ha dit que va nàixer a Vilanova, segurament seria filla de Cubelles. També s'ha dit que el seu pare regentava la Fonda Jardí o fonda de les tres noies perquè era atesa per Teresa i les seves dues germanes. Aquesta dada sembla no estar comprovada, si bé el seu pare va demanar permís per obrir un establiment a la Plaça Llarga que potser es correspon amb dit establiment.
    Va fundar la primera escola laica a Vilanova i la Geltrú al 1886, la qual estava ubicada al número 13 del c/ Sant Joan. Malauradament la iniciativa no va tenir èxit i a l'abril del 1887 any va instal·lar-se en el seu lloc una escola catòlica. Va fer una gran tasca en la formació elemental i també política entre la classe obrera vilanovina.
    Després d'un breu exili a Londres va fundar a Madrid, amb el seu marit, “La revista Blanca”, publicació llibertària de gran prestigi en l'època que als anys 20 va començar també a publicar-se a Barcelona. Va escriure nombrosos assajos polítics i mai va deixar d'exercir la seva tasca pedagògica. Al 1939 va haver d'exiliar-se amb la seva filla, però va morir al poc de travessar la frontera.
    Actualment l'Escola d'adults de la paperera porta el seu nom. 

    Teresa Mañé i Miravet

  • Teresa i Eulalia Rossell (1872 – 1954): Professores de català i esperanto. Van establir una escola a casa seva, al número 44 del c/ Major de Vilanova i la Geltrú. També feien classes a l'Ateneu Vilanoví, del qual eren membres. Van ser unes de les figures més destacades de l'ensenyament laic, progressista i en català durant la República. Als anys 50 la seva casa va ser venuda i elles van passar els seus darrers anys en una situació molt precària a la casa d'empara. 

  • Montserrat Martínez: Vilanovina militant de la CNT. Va formar part de la junta de la Subsecció ferroviària durant la segona república. 

  • Marina Papiol: Obrera tèxtil vilanovina. Dirigent del Sindicat Fabril i Tèxtil de l'UGT. Durant la guerra va ser vocal de la Casa del Poble.